Fa 15 anys que monto, vaig començar fent passejos en poni al zoo de Barcelona i, a partir d’aquí, em van apuntar a un campus multiesportiu on feien hípica; al final em van apuntar a fer classes per les tardes setmanalment.
De disciplines he fet de tot una mica: des de la Doma Clàssica, Salt d’Obstacles, Complet, Horseball, etc… Després d’uns anys vaig fer els estudis Tècnics Esportius per ser professora d’hípica i amb el Tècnic 1 em vaig comprar el meu cavall Pendragon. Fa 4 anys que el tinc i realment gràcies a ell soc qui soc avui en dia, faig el que faig. Tenim dies dolents i bons, però sempre acabem aprenent una miqueta de tot, és el millor cavall que podria haver trobat mai.
Ja fa uns anys que treballo de professora d’equitació, em dedico al món de l’equitació i és una sort poder treballar d’alguna cosa que t’agrada realment.
El millor que m’emporto de l’hipica són els cavalls i els ponis (no ens oblidem d’aquest petits companys), la relació que es crea amb ells, l’aprendre cada dia més i més d’aquest món, gaudir de bons moments i moltes bones amistats que he pogut fer en tots aquests anys. Sense l’hipica la meva vida no seria igual.
Els cavalls m’aporten de tot, des d’alegria a tristor, des de confiança a desconfiança, de valentia a por. Un munt de sentiments, però sobretot amor, paciència, dedicació. Els agraeixo que em facin sentir tot això.
