Als dos anys els meus pares em portaven a fer passeigs amb els ponis minis. M’encantava. Sempre m’ha agradat veure els cavalls i als 4 anys ja vaig començar a fer classes a Can Caldés.
Muntar i conviure amb els cavalls em fa sentir més relaxada i tenir més confiança en mi mateixa. Sempre intento estar molt concentrada.
El primer poni que vaig muntar va ser la Daisy; després, l’Astèrix i el Bombón. Ara monto l’Amina i la Birmània. La meva preferida és la Birmània, perquè em fa sentir confiada i m’encanta com galopa. És una confiança mútua.
He concursat en Doma i, encara que també m’agrada el salt, si hagués d’escollir una disciplina seria la Doma. Quan vas a saltar has de confiar plenament que el cavall saltarà.
Can Caldés m’agrada molt, perquè és com la meva segona casa. Sempre ho dic a tothom: són la meva segona família. He fet molts amics.
El meu somni seria tenir el meu propi cavall per poder estar més amb ell, fer pista, compenetrar-me amb ell…
