fbpx

Vaig començar a muntar fa un any; una amiga em va proposar apuntar-se al Campus i em va encantar. Havia provat alters esports, però quan em tocava anar a classe mai em venia de gust. En el cas de l’hípica, sempre estic esperant el dia d’anar-hi. M’agrada molt perquè és un esport molt natural, que no fa servir màquines; estàs envoltat d’animals.

Quan monto em sento lliure i poderosa. Fins i tot, si caic, segueixo endavant i això em fa sentir valenta i contenta de mi mateixa.

El meu poni preferit és el Bombon. També monto al Jack, que és més sensible i m’ha tirat algun cop, però sense malícia. Me l’estimo i el perdono com fa una mare amb el seu fill. Recordo un dia que passava un camió i perquè no s’espantés li vaig xiular i li vaig dir: «no passa res». Jo també tinc por de la foscor i no passa res. Li vaig donar la confiança que necessitava perquè es tranquil·litzés. M’ho va ensenyar l’Olga, la meva primera professora.

Ara galopo tranquil·lament, sense por. He fet moltes amigues a l’hípica i això és una de les coses que més m’agrada.

En un futur voldria concursar. És un esport que pots practicar tota la vida.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Traducir »

Reserva una ruta a caballo

¡Te has suscrito con éxito!