Vaig començar a muntar fa un any; una amiga em va proposar apuntar-se al Campus i em va encantar. Havia provat alters esports, però quan em tocava anar a classe mai em venia de gust. En el cas de l’hípica, sempre estic esperant el dia d’anar-hi. M’agrada molt perquè és un esport molt natural, que no fa servir màquines; estàs envoltat d’animals.
Quan monto em sento lliure i poderosa. Fins i tot, si caic, segueixo endavant i això em fa sentir valenta i contenta de mi mateixa.
El meu poni preferit és el Bombon. També monto al Jack, que és més sensible i m’ha tirat algun cop, però sense malícia. Me l’estimo i el perdono com fa una mare amb el seu fill. Recordo un dia que passava un camió i perquè no s’espantés li vaig xiular i li vaig dir: «no passa res». Jo també tinc por de la foscor i no passa res. Li vaig donar la confiança que necessitava perquè es tranquil·litzés. M’ho va ensenyar l’Olga, la meva primera professora.
Ara galopo tranquil·lament, sense por. He fet moltes amigues a l’hípica i això és una de les coses que més m’agrada.
En un futur voldria concursar. És un esport que pots practicar tota la vida.
