Amb 5 anys vaig començar a fer passejades en poni als estius a Llafranc. Després d’insistir, als 8 anys em vaig apuntar a fer classes els caps de setmana fins que, amb 12, vaig tenir el meu primer cavall. Just Try va estar amb mi durant 6 anys. Em van fer una sorpresa: vaig anar a un examen de Galops i, a l’arribar, em vaig trobar el cavall amb un llaç; ja el coneixia, ja que l’havia provat pensant que era per una amiga. Va ser una gran sorpresa. Amb ella vaig aprendre a saltar; tenia molt bon cap. Va ser una mestra, perquè em va ensenyar molt a mi.
El meu segon cavall es diu Damora. Al principi em va costar, era molt diferent al Just Try. És com si estiguéssim aprenent l’una de l’altra. És més gratificant perquè m’exigeix més i em fa aprendre més.
Quan comences a l’escola, muntar diferents cavalls t’ajuda a aprendre. Quan tens el teu cavall, el coneixes, saps quan es pot espantar i és més previsible.
El cavall ocupa mitja vida teva. Quan vinc a muntar desconnecto. Sobretot, quan estic estressada pels exàmens i vinc, després em concentro millor. No és una pèrdua de temps. Muntar és un repte constant, perquè sempre vols millorar. Al món del cavall acabes coneixent molta gent amb la que t’entens. És un esport que enganxa molt
Concursar m’ha ensenyat a no abandonar, no tirar la tovallola, a ser constant i tenir molta paciència quan les coses no van tan bé per assolir el teu objectiu.
M’agradaria tenir un cavall tota la vida.