Quan tenia 10 anys em van regalar pel meu aniversari un Campus d’equitació a Can Caldés. Aquest any ja he començat a fer classes; els meus pares em van dir que m’apuntaven si treia bones notes i això per mi és una motivació.
M’encanta muntar i els animals, a més, després del cole és un respir venir a l’hípica, m’alegra el dia. També faig música des de molt petita, però no em permet desconnectar com l’equitació, que em fa sentir com un descans: puc estar relaxada sense pensar en el cole. Prefereixo començar la classe al pas, que m’ajuda a relaxar-me, i després trotar i galopar, que m’agrada més.
Quan monto, sento que depenc d’un animal, sento confiança en ell… amb alguns més que amb d’altres. Hi ha cavalls que tenen «mala fama» i els agafes amb una mica de por; però quan els montes t’adones que no són tan nerviosos… De vegades, les «males referències» no són tals. O al revés, t’han dit que és molt bo i qual el proves no t’agrada.
Una de les coses que més valoro de Can Caldés és que els alumnes preparem els cavalls i tenim una estona per estar amb ells; també les sortides al camp. Quan acaba la classe em quedo una estona a l’hípica abans d’anar a música.
Aquí he fet moltes amigues. Per muntar m’agrada molt la Boira. En canvi, el Bombón m’agrada més per estar amb ell.
M’agrada aquest esport perquè pots competir si ho vols fer, però també pots muntar només per gaudir-ne.
